[ QUÈ? ]
Les nostres capacitats creatives ja fa temps que estan colonitzades per una sèrie de dispositius que ens ha convertit en repetidores de discursos i imatges que uns pocs produeixen. La nostra capacitat imaginativa ha estat segrestada i polaritzada entre prediccions apocalíptiques i un desencís profund, en el qual és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme (1. explicar realisme capitalista). Ullal es proposa okupar aquest imaginari i insistir de nou en alliberar la seva dinámica generadora.
Per a Ullal, les pràctiques artístiques son una eina poderosa que mitjançant processos imaginatius, experimentals i temptatius generen espais de trobada des d’on seguir organitzant el malestar. És urgent que ens reapropiem d’aquestes pràctiques com a lloc i eina de lluita dels i pels moviments de base.
La pràctica artística desvinculada de dinàmiques mercantils i comercials contribuiex a la praxis d’una militància alegre (2.nota referencia), centrada en el suport mutu, que busca estimular les nostres potencialitats i desitjos. Aquesta manera de fer ens permet construir lluites que no es basin en ideals fixos o dogmes rígids. Des de la trobada, les emocions i el gaudi volem que la lluita i la resistència no siguin només reactives, sinó propositives i part de processos vius de lluita transformadora.
Des d’Ullal, creiem que per a construir un futur que puguem habitar totis, hem de dissenyar alternatives a l’individualisme imperant que ha colonitzat la nostra capacitat de pensar. Més que apel·lar a un discurs de la visibilització de les lluites i els moviments socials, Ullal vol participar en la confecció d’un projecte polític col·lectiu, capaç de generar vincles que posin al centre la transformació social. El nostre compromís és escurçar l’aïllament i la foscor de la individualitat mitjançant la creativitat, l’experimentació, l’intercanvi constant, el debat i el pensament radical.
Per a nosaltres, la pràctica artística és un espai que acull les diferències i treballa des d’aquestes. L’objectiu de re apropiar-nos de la producció d’imatges no és reforçar processos identitaris. Volem seguir explorant el caràcter performatiu de tota construcció identitària (3. explicar temita identitats i performativitats). La fotografia esdevé, així, una tecnologia fructífera per a explorar les diferències insubmises i donar-hi forma.
Ullal som un festival transfeminsta perquè considerem que des dels espais vinculats a les lluites feministes i les dissidències sexuals s’han generat formes de relació, acció i cura que han ampliat els horitzons d’allò possible. Aquestes lluites articulen resistències originals i inesperades que, encara ara, fan trontollar els diferents aparells ideològics i repressius de l’estat.
La nostra vindicació d’aquests col·lectius i moviments no parteix del desig de visibilitzar-los, sinó de reconèixer de manera rotunda la seva pràctica transformadora com a referent constant (4. idees de referències, cosas que nos gustan). L’aportació d’aquestes lluites a l’alliberament de les nostres possibilitats vitals i imaginatives segueix essent fonamental per a l’enderrocament d’aquest sistema.
Ullal no és només un festival de fotografia. Tampoc un lloc on ensenyem un recull de projectes artístics que ens agraden. Ullal és un espai de trobada i d’intercanvi, un terreny de xoc i contracultura, de vegades incòmode i àcid, dissident i en constant canvi. Frenètic.
[ PER QUÈ? ]
Ullal busca articular-se com un punt de trobada i intercanvi que reculli els processos de transformació i reflexió que ressonen dins les lluites i els moviments de base a la ciutat de Barcelona. Dins d’aquests moviments ens veiem, sovint, arrossegades per les urgències del dia dia. Això fa complicat que puguem trobar espais on compartir i treballar tots aquells aspectes interessants (nota al pie bell hooks) que queden soterrats sota aquesta immediatesa. Volem generar un espai de creació on es donin les condicions materials i emocionals per a l’experimentació imaginativa.
També volem fer una tasca de recull i memòria de lluites. Una arxiva realitzada des dels moviments i col·lectives que les impulsen i les mantenen vives. Una arxiva que es resisteixi a l’oblit i alhora operi com un fons de referents i pràctiques inspiradores al que puguem tornar sempre que sentim el desencís i la desesperança que ens imposen els discursos hegemònics. Una arxiva oberta i accessible a totis lis que la vulguin consultar, treballar i compartir.
En aquesta línia, Ullal no vol ser un festival de fotografia “alternatiu” o un esdeveniment puntual i efímer. Volem participar del sosteniment d’un projecte de creació contra-cultural, d’acollida i exploració de les dimensions creatives de les lluites.
Ullal té molt en compte que ens trobem en un moment on molt poques persones tenen el privilegi de produir imatges. Els monopolis informatius generen espectacles de realitat, fake news i un sistema de pantalles que ens vol obedients i submises. La producció d’imatges i el seu control esdevé ara també una eina eficaç per a gestar formes de repressió cada vegada més sofisticades. En aquest context, les pràctiques artístiques en general i la fotografia en concret, esdevenen un espai fèrtil on articular contra-imaginaris i formes de subversió creatives.
La fotografia ens interessa especialment, ja que és una tecnologia que totis tenim a mà, però també és un eina de producció artística de la que fàcilment ens podem apropiar. Convocar l’experimentació des d’un format assequible i que des-idealitza (i descapitalitza) la figura de l’artista i la seva pràctica. Volem deixar de repetir els imaginaris que circulen per proposar-ne d’altres, deixar de ser repetidoris dels mateixos missatges per okupar el rol de creadoris.
[ COM ?]
El projecte d’Ullal va sorgir amb una clara voluntat d’articular un espai crític amb les dinàmiques apropiacionistes i expropiadores de les institucions culturals. Un espai que denuncia l’extracció de plusvàlua que el sector cultural fa dels discursos i pràctiques dels moviments de base,per convertir-los en un producte artístic dòcil,innocu i comercialitzable.
Moltes exposicions de fotografia tendeixen a promoure una dnàmica binària i conservadora que divideix la imatge entre qui fa la fotografia i qui hi apareix (subjecte i objecte). El WorldPress Photo n’és un exemple paradigmàtic. En aquest tipus de mostres, el subjecte que mira seguiex essent l’home blanc, cis i heteroseuxal, mentre que l’objecte són totes aquelles realitats a qui la seva acció castiga, explota i precaritza. Festivals com aquest dissenyen una visió del món i de les desigualtats feta des del sentir del privilegiat. Exposen, com si fossin curiositats o fetitxes, les vides que contribueix a precaritzar. Les imatges no poden estar al servei de la reproducció o naturalització de sistemes opressors, sinó que han de formar part activa de la seva crítica i destrucció.
El treball artístic no ha de ser una professió al servei del capital, sinó una pràctica tranformadora que permeti abordar qüestions complexes, que ajudi a buscar sortides creatives a situacions que semblen inmutables. Volem recuperar una visió més social i socialitzable de la creació, però també acostar i facilitar l’autoformació i l’aprenentatge compartit dels processos de creació artística. (NOTA AL PIE: classe artística).
Volem, doncs, que aquest projecte tingui la màxima autonomia, també a nivell económic. Sortir dels cercles productivistes, de consum ràpid i buit i no dependre de qui té el poder social i els calers per decidir qui es mereix les seves subvencions.
Sabem, però, que prodüir exposicions físiques o publicacions té un cost i per això estem treballant en generar dinámiques d’autogestió on poder autoproveir-nos i cobrir les nostres necesitats sense que això impliqui cap tipus de negoci ni ruïna interna.
Estem convençudes de que la participació/impressió/producció de les imatges per a la exposició no ha de tenir cap cost econòmic per a lis artistis. La pràctica artística no hauria de ser un privilegi.Tampoc no volem reproduir dinámiques de guanyadoris-perdedoris en la selecció de projectes sino generar debats i obrir preguntes de reflexió en cada nova edició del festival.
Ullal es planteja des de l’inici com un festival de codi obert. Un projecte replicable o reproduible en altres indrets o territoris. La ciutat de Barcelona per a nosaltres és un punt de partida situat, no una frontera o límit. Ullal no busca crear una identitat específica de les lluites de Barcelona, però entenem que el nostre projecte es troba situat, és a dir accepta la seva condició parcial inevitable i l’entén com una oportunitat epistemològica radical.
Des d’Ullal creiem que l’ús de la tecnologia també es polític. Ens preocupem per la privacitat, dades i informació tant de les persones que fan les fotografies, com de les persones que hi apareixen. Sabem que la captació i difusió d’imatges en determinats contextos pot tenir conseqüències legals i repressives (facilitant identificacions, procesos judicials,detencions…). És per això que totes les dades i imatges de les persones que participen i es relacionen amb Ullal són tractades des de canals segurs que no comparteixen, comercialitzen, ni es lucren amb les dades privades. Utilitzem núvols per emmagatzematge i correu de codi obert i xifrat; i us animem a utilitzar eines que també ho facin.
Els moviments socials posem molta cura en l’accés als nostres espais d’assemblea i reunió, als nostres espais no mixtes i ens esforcem per generar espais segurs i lliures d’agressions. Per contra, accedim voluntàriament i de manera acrítica a cedir la nostra informació més sensible (converses, textos, imatges, actes etc.) a corporacions que generen la seva riquesa a costa dels nostres detalls mes íntims i els venen a entitats estatals i privades de vigilància i control.
Volem que, en la mesura del que podem, la nostra memòria en forma de dades descansi segura i sota els principis d’anonimat, col·lectivitat i anticapitalisme. Que la nostra informació no sigui utilitzada per nodrir tot allò contra el que tant esforç ens costa lluitar.